1. Alarcón y Santón, Maximiliano A., and Ramón García de Linares. Los documentos árabes diplomáticos del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Imprenta de Estanislao Maestre, 1940.
2. Alturo Perucho, Jesús. L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística. Lleida: Virgili i Pagès, 1985.
3. Amari, Michele. La guerra del vespro siciliano o un periodo delle istorie siciliane del secolo XIII. 2nd ed., Vol. 40 of Collezione De’ Migliori Autori Italiani Antichi e Moderni. Paris: Baudry, 1843.
4. Aran Suriol, Jordi. Santa Anna de Barcelona: monestir, col·legiata, parròquia. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2002. DOI: 10.6082/w7nc-wv53
5. Baiges i Jardí, Ignasi J. Els registres Officialium a la cancelleria de Jaume II: els oficials reials a Catalunya segons els nomenaments dels registres Officialium (1303-1327). PhD diss., University of Barcelona, 1998.
6. Bauden, Frédéric. “Diplomatics in the Service of Diplomacy: Was the 692/1293 Truce Negotiated by the Kingdom of Aragon with the Mamluk Sultanate Ever Ratified?” Mamlūk Studies Review 26 (2023): 1-39. DOI: 10.6082/w7nc-wv53
7. Brodman, James W. L’orde de la Mercè: el rescat de captius a l’Espanya de les croades. Translated by J. Ainaud. Barcelona: Quaderns Crema, 1990 (original edition: Ransoming Captives in Crusader Spain: Order of Merced on the Christian-Islamic Frontier. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1986).
8. Busquets i Moles, Plegamans. Una història de deu segles. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1970.
9. Bronstein, Judith. The Hospitallers and the Holy Land: Financing the Latin East, 1187–1274. Woodbridge: Boydell Press, 2005.
10. Capmany y de Montpalau, Antonio de. Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragón y diferentes príncipes infieles de Asia y África, desde el siglo XIII hasta el XV. Madrid: Imprenta Real, 1786.
11. Capmany y de Monpalau, Antonio de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Reedición anotada. Barcelona: Cámara Oficial de Comercio y Navegación, 1961-1963.
12. Coulon, Damien. Barcelone et le grand commerce d’Orient au Moyen Âge: un siècle de relations avec l’Égypte et la Syrie-Palestine (ca. 1330-ca. 1430). Madrid-Barcelona: Casa de Velázquez - Institut Europeu de la Mediterrània, 2004.
13. Coulon, Damien. “1293: A Catalan Treaty between Aragonese and Mamluk Sovereigns, from the Archives of the Crown of Aragon.” Transmediterranean History 7, no. 2 (2025) DOI: 10.18148/tmh/2025.7.2.92
14. Crònica de Bernat Desclot. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008
15. Cuadrada Majó, Coral. “L’emprise de la cité de Barcelone sur les seigneuries féodales de sa contrée (XIIIe–XVe siècles).” In Les sociétés urbaines en France méridionale et en péninsule ibérique au Moyen Âge, 279-94. Paris: Editions du CNRS, 1991.
16. Cubas i Oliver, Enric. “Romeu de Marimon.” Analecta Sacra Tarraconensia 12 (1936), 559-66. Barcelona: Editorial Balmes, 1936.
17. Dalmau, Bernabé, ed. Pau i treva, mil anys. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A., 2025.
18. Dufourcq, Charles-Emmanuel. L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIIIe et XIVe siècles. De la bataille de Las Navas de Tolosa (1212) à l’avènement du sultan mérinide Abou-l-Hasan (1331). Paris: Presses Universitaires de France, 1966.
19. Edbury, P. W. “Reflections on the Mamluk Destruction of Acre (1291).” In Union in Separation: Diasporic Groups and Identities in the Eastern Mediterranean (1100–1800), 199–205. Rome: Viella, 2015.
20. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. “Els viatges piadosos de cristians, jueus i musulmans per la Mediterrània medieval.” In Un mar de lleis: De Jaume I a Lepant, 101-18. Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrània, 2008.
21. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 91–92. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011.
22. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l’Islam en el segle XIV: cristians i sarraïns al País Valencià. Barcelona: Editorial CSIC, 1988.
23. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Organització i defensa d’un territori fronterer: la governació d’Oriola en el segle XIV. Barcelona: Editorial CSIC, 1990.
24. Giménez Soler, Andrés. La Corona de Aragón y Granada. Historia de las relaciones entre ambos reinos. Barcelona: Imprenta de la Casa Comercial de Caridad, 1908.
25. Gómez Miedes, Bernardino. De vita et rebus gestis Iacobi I, Regis Aragonum, cognomento expugnatoris, libri XX. Valentiae: Ex typographia viduae Petri Huete, 1582. Digital facsimile of the original held at the Biblioteca de la Universidad de Granada. Repository: DIGIBUG.
26. I papi ed i Vespri Siciliani: con documenti inediti o rari, 3rd ed, Rome: Tipografia dell’Istituto Pio IX, 1882.
27. Jaspert, Nikolas. Stift und Stadt: Das Heiliggrabpriorat von Santa Anna und das Regularkanonikerstift Santa Eulàlia del Camp im mittelalterlichen Barcelona (1145–1423). Berlin: Duncker & Humblot, 1996.
28. Jaspert, Nikolas. “Gefangenenloskauf in der Krone Aragón und die Anfänge des Mercedarierordens. Institutionelle Diversität, religiöse Kontexte, mediterrane Verflechtungen.” In Gefangenenloskauf im Mittelmeerraum: Ein interreligiöser Vergleich, vol. 13, edited by Heike Grieser, 99–121. Hildesheim: Bonn University Press, 2015 DOI: 10.11588/heidok.00024766
29. Jaspert, Nikolas. “The Crown of Aragon and the Mamluk Sultanate: Entanglements of Mediterranean Politics and Piety.” In The Mamluk Sultanate from the Perspective of Regional and World History, edited by Reuven Amitai and Stephan Conermann DOI: 10.11588/heidok.00038199
30. Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011-2013.
31. Kedar, Benjamin Z. “Religion in Catholic-Muslim Correspondence and Treaties.” In Diplomatics in the Eastern Mediterranean 1000–1500: Aspects of Cross-Cultural Communication, The Medieval Mediterranean, 74, 407-21. Leiden–Boston: Brill, 2008 DOI: 10.1163/ej.9789004165472.i-467.56
32. López Pérez, María Dolores. La Corona de Aragón y el Magreb en el siglo XIV (1331-1410). Barcelona: Editorial CSIC, 1995.
33. Madurell i Marimon, Josep Maria. “Ramon de Plegamans, señor de Sant Marçal.” Hidalguía 16 (1968): 785–800.
34. Masià de Ros, Àngels. Jaume II: Aragó, Granada i Marroc. Aportació documental. Barcelona: Editorial CSIC, 1989.
35. Masià de Ros, Àngels. La Corona de Aragón y los estados del norte de África: política de Jaime II y Alfonso IV en Egipto, Ifriquía y Tremecén. Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1951.
36. Miret i Sans, Joaquim. Itinerari de Jaume I el Conqueridor. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 65. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918 (repr. 2004).
37. Nicholson, Helen J., ed. On the Margins of Crusading: The Military Orders, the Papacy and the Christian World. Crusades, Subsidia, 4. Farnham, Surrey: Ashgate, 2011.
38. Péquignot, Stéphane. Au nom du roi: Pratique diplomatique et pouvoir durant le règne de Jacques II d’Aragon (1291–1327). Madrid: Casa de Velázquez, 2009.
39. Péquignot, Stéphane. “Les marchands dans la diplomatie des rois d’Aragon.” In Il governo dell’economia: Italia e penisola Iberica nel basso medioevo, edited by Lorenzo Tanzini and Sergio Tognetti, 179-204. Roma: Viella, 2014.
40. Pijoan, Josep. “Un nou viatge a Terra Santa en català (1323).” Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1 (1907): 370-84.
41. Renedo i Puig, Xavier. “El viatge a Terra Santa del 1323: devoció, diplomàcia i escriptura.” In Els catalans a la Mediterrània medieval. Noves fonts, recerques i perspectives, edited by Lluís Cifuentes i Comamala, Roser Salicrú i Lluch, and M. Mercè Viladrich i Grau, 133-58. Roma: Viella, 2015.
42. “Romeu de Marimon i de Montoliu” (article by Antoni Pladevall i Font). Gran Enciclopèdia Catalana. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/romeu-de-marimon-i-de-montoliu
43. Runciman, Steven. The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century. Cambridge: Cambridge University Press, 1958.
44. Sabaté i Curull, Flocel. “El veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV.” Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 6 (1995): 147–159.
45. Salicrú i Lluch, Roser. El sultanat nassarita de Granada i la Corona d’Aragó (1410-1458). Barcelona: Editorial CSIC, 1998.
46. Salicrú i Lluch, Roser. El sultanato nazarí de Granada, Génova y la Corona de Aragón en el siglo XV. Granada: Editorial Universidad de Granada, 2007.
47. Salicrú i Lluch, Roser. “Granada and its International Contacts.” In The Nasrid Kingdom of Granada between East and West, edited by Adela Fabregas, 124-52. Leiden and Boston: Brill, 2022 DOI: 10.1163/9789004443594_006
48. Salicrú Lluch, Roser. “Más allá de la mediación de la palabra: negociación con los infieles y mediación cultural en la baja Edad Media.” In Negociar en la Edad Media-Négocier au Moyen Âge, edited by Maria Teresa Mallol, Jean-Marie Moeglin, Stéphane Péquignot and Manuel Sánchez Martinez , 409-39. Barcelona: CSIC, 2005
49. Salicrú i Lluch, Roser. “Mercaders, diplomàtics, torsimanys: els perfectes mediadors en els contactes de la Corona d’Aragó amb l’Islam Occidental?” In Els catalans a la Mediterrània medieval. Noves fonts, recerques i perspectives, edited by Lluís Cifuentes i Comamala, Roser Salicrú i Lluch, and M. Mercè Viladrich i Grau, 405-24. Roma: Viella, 2015.
50. Salicrú i Lluch, Roser. “El sultanato nazarí en el Occidente cristiano bajomedieval: una aproximación a través de las relaciones político-diplomáticas.” In Historia de Andalucía: VII Coloquio “¿Qué es Andalucía? Una revisión histórica desde el medievalismo”, edited by Antonio Malpica Cuello, Rafael Gerardo Peinado Santaella, and Adela Fábregas García, vols. I-II, vol. I, 63–80. Granada: Editorial Universidad de Granada, 2010.
51. Salicrú i Lluch, Roser. “La treva de 1418 amb Granada: la recuperació de la tradició catalano-aragonesa.” Anuario de Estudios Medievales 27, no. 2 (1997): 989–1019 DOI: 10.3989/aem.1997.v27.i2.630
52. Stantchev, Stefan K. “Embargo as Cultural Practice. A Restatement—Papal Embargo in Renaissance Europe.” In Id. Spiritual Rationality: Papal Embargo as Cultural Practice, 163-201. Oxford: Oxford University Press, 2014 DOI: 10.1093/acprof:oso/9780198704096.003.0006
53. Trenchs Odena, Josep. “De Alexandrinis: el comercio prohibido con los musulmanes y el Papado de Aviñón durante la primera mitad del siglo XIV.” Anuario de Estudios Medievales 10 (1980): 237–320.
54. Trenchs Odena, Josep. “Les Alexandrini, ou la désobéissance aux embargos conciliaires ou pontificaux contre les Musulmans.” In Islam et chrétiens du Midi, 169-93. Toulouse: Privat, 1983.

Chapter Information

Bibliographic Information