Capitolo

Economic inequalities in an Iberian urban society: Tortosa before and after the Black Death

  • Laura Miquel Millan
  • Jordi Morelló Baget

The city of Tortosa was one of the most important urban centres in late medieval Catalonia, mainly thanks to its river port, which linked the Iberian interior to the Mediterranean trade networks. In the archives of Tortosa there are several registers of wealth, called manifests, which served as the basis for the distribution of direct taxes according to the wealth of each taxpayer. This paper examines the only two manifests that are complete, those of 1316 and 1353: together they allow us to study the impact of the Black Death on population and wealth. The paper first describes the socio-economic and urban structure of the city in the fourteenth century and then the main features of the sources used. Secondly, it examines the structure and evolution of the distribution of population and wealth between 1316 and 1353. Finally, we propose some reflections on the impact of the plague of 1348 on both economic inequality and the demographic structure of the city of Tortosa.

  • Keywords:
  • Middle Ages,
  • 14th century,
  • Tortosa,
  • fiscal registers,
  • economic inequality,
  • Black Death,
+ Mostra di più

Laura Miquel Millan

University of València, Spain - ORCID: 0000-0001-5530-8123

Jordi Morelló Baget

CSIC-IMF, Institution Milá i Fontanals, Spain - ORCID: 0000-0001-6740-2088

  1. Abadal i de Vinyals, Ramon d’. Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987
  2. Alanyà i Roig, Josep. Els jueus de Tortosa. Call i aljama, Ciutat i comunitat, s. XII-XV. Tortosa: Ajuntament de Tortosa, 2021
  3. Alfani, Guido. “Economic Inequality in Preindustrial Times: Europe and Beyond.” Journal of Economic Literature 59, no. 1 (2021), 3-44 DOI: 10.1257/jel.20191449
  4. Alfani, Guido. “Epidemics, Inequality, and Poverty in Preindustrial and Early Industrial Times.” Journal of Economic Literature 60, no. 1 (2022): 3-40 DOI: 10.1257/jel.20201640
  5. Almenar Fernández, Luis, Guillem Chismol Muñoz-Caravaca, y Lledó Ruiz Domingo. “Aproximación a la desigualdad económica a través de fuentes fiscales bajomedievales: Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478).” El Futuro del Pasado 8 (2017): 55-82 DOI: 10.14516/fdp.2016.008.001.002
  6. Almuni i Balada, Victòria. La catedral de Tortosa als segles del Gòtic, vol. 1. Barcelona: Onada Edicions, 2011 (first ed. Barcelona: Fundació Noguera, 2007)
  7. Álvarez-Nogal, Carlos, Leandro Prados de la Escosura, and Carlos Santiago-Caballero. “Economic Effects of the Black Death: Spain in European Perspective.” Investigaciones de Historia Económica = Economic History Research 16, no. 4 (2020): 35-48 DOI: 10.33231/j.ihe.2020.10.001
  8. Bayerri i Bertomeu, Enrique. Historia de Tortosa y su comarca, vol. 7, Tortosa cristiana y libre desde fines de 1148 hasta la muerte del rey D. Fernando. Tortosa: Imprenta de Algueró y Baiges, 1957
  9. Beguer i Pinyol, Manuel. Els llinatges tortosins. Tortosa: Editorial Dertosa, 1980
  10. Benedictow, Ole J. The Complete History of the Black Death. Woodbridge: Boydell Press, 2024
  11. Bonet Donato, Maria. “La ciutat i els poders locals a la regió catalana meridional (segles XII-XV).” En El poder entre la ciutat i la regió, ed. por Flocel Sabaté i Curull, 63-84. Lleida: Pagès Editors, 2018
  12. Carreras Candi, Francesc. L’aljama de juheus de Tortosa. Barcelona: La Renaxensa, 1928
  13. Cohn, Samuel K. “The Black Death and Consequences for Labor.” LABOR: Studies in Working-Class History 20, no. 2 (2023): 14-29 DOI: 10.1215/15476715-10329778
  14. Curto Homedes, Albert. La intervenció municipal en l’abastament de blat d’una ciutat catalana: Tortosa, segle XIV. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1988
  15. Curto Homedes, Albert, i Jacobo Vidal Franquet. “La ciutat de Tortosa.” En L’Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura. III: Dels palaus a les masies, 68-71. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003
  16. Feliu i Montfort, Gaspar. “La demografia baixmedieval catalana: estat de la qüestió i propostes de futur.” Revista d’Història Medieval 10 (1999): 13-44
  17. Feliu i Montfort, Gaspar. “La población catalana del Valle del Ebro según los censos medievales y modernos (1358-1535).” En Actas del Congreso Internacional de la Población. V Congreso de la ADEH. Logroño, 15, 16 y 17 de abril de 1998, vol. 3, La población del valle del Ebro en el pasado, coord. David Sven Reher Sullivan, 147-59. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 1999
  18. Ferrer i Alòs, Llorenç. Hereus, pubilles i cabalers. El sistema d’hereu a Catalunya. Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2007
  19. Furió, Antoni. “Avant le cadastre. Les livres d'estimes du royaume de Valence au bas Moyen Âge.” Dans Estimes compoix et cadastres. Histoire d'un patrimoine commun de l'Europe méridionale, dir. par Jean-Loup Abbé avec la collaboration de Florent Hautefeuille, Bruno Jaudon, Jean Le Pottier, et Sylvain Olivier, 200-31. Toulouse: Le pas d’oiseau, 2017
  20. Furió, Antoni, Pau Viciano, Luis Almenar Fernández, Lledó Ruiz Domingo, and Guillem Chismol. “Measuring economic inequality in Southern Europe: the Iberian Peninsula in the 14th-17th centuries.” In Disuguaglianza economica nelle società preindustriali: cause ed effetti / Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effect, ed. by Giampiero Nigro, 169-201(Datini Studies in Economic History, 1). Firenze: Firenze University Press, 2020 DOI: 10.36253/978-88-5518-053-5.14
  21. Fynn-Paul, Jeffrey. Family, Work, and Household in Late Medieval Iberia: A Social History of Manresa at the Time of the Black Death. London-New York (NY): Routledge, 2017
  22. Guilleré, Christian. Girona al segle XIV, vol. 2. Girona: Ajuntament de Girona-Abadia de Montserrat, 1993
  23. Günzberg i Moll, Jordi. “Epidemias y mortalidad en la Cataluña medieval: 1300-1500.” In Le interazioni fra economia e ambiente biologico nell’Europa preindustriale secc. XIII-XVIII / Economic and biological interactions in pre-industrial Europe from the 13th to the 18th centuries, ed. by Simonetta Cavaciocchi, 57-80. Firenze: Firenze University Press, 2010 DOI: 10.1400/135470
  24. Iglésies Fort, Josep. “El fogaje de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV.” Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3° época, 694, vol. XXXIV, no. 11 (1962)
  25. Lambrecht, Thijs, and Wouter Ryckbosch. “Economic Inequality in the Rural Southern Low Countries during the Fifteenth Century: Sources, Data and Reflection.” In Disuguaglianza economica nelle società preindustriali: cause ed effetti / Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effect, ed. by Giampiero Nigro, 169-201 (Datini Studies in Economic History, 1). Firenze: Firenze University Press, 2020 DOI: 10.36253/978-88-5518-053-5.16
  26. Lascorz Arcas, F. Andreu. Cultura judeocatalana: la comunitat de Tortosa. Tortosa: Antena Cultural Tortosa-Universitat Rovira i Virgili, 2013
  27. Maltas i Montoro, Joan. Caresties, fams i epidèmies a Catalunya. De la conquesta de Sicília a la Pesta Negra. Barcelona: Fundació Noguera, 2022
  28. Maltas i Montoro, Joan. “Mesurar la mortalitat a Catalunya (s. XIII-XIV): estat de la qüestió, metodologia i fonts.” En Investigar l’Edat Mitjana, ed. por Flocel Sabaté, i Jesús Brufal, 67-83. Lleida: Pagès Editors, 2018
  29. Mas Craviotto, Adrià. “Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV.” Ab Origine Magazine 81 (2023)
  30. Massip-Bonet, M. Àngels. Costums de Tortosa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022
  31. Miquel Milian, Laura, y Pere Verdés Pijuan. “Contribución al estudio de la desigualdad económica en la Cataluña bajomedieval a partir de las fuentes fiscales: los casos de Cervera e Igualada.” En La desigualdad económica en España (siglos XIV-XVII): Nuevas aproximaciones a viejos problemas, ed. por David Carvajal de la Vega, Hilario Casado Alonso, Esther Tello Hernández, y Lluís To Figueras, 145-87. Madrid: Sílex, 2024
  32. Miravall Dolç, Ramon. Episcopologi Dertosense. Introducció a la història de la societat i de l’Església de Tortosa. Tortosa: UNED-Ajuntament de Tortosa, 2016
  33. Montagut, Tomás de. “La doctrina medieval sobre el munus y los comuns de Tortosa.” En Libro homenaje “in memoriam” Carlos Díaz Rementería, ed. por Gustavo E. Pinard, y Antonio Merchán Álvarez, 475-89. Huelva: Universidad de Huelva, 1998
  34. Morelló Baget, Jordi. “Les estimes de 1378: consideracions sobre la població fiscal de Valls.” Historia et documenta 5 (1999): 9-56
  35. Morelló Baget, Jordi. “Les estimes de Valls de 1378: repartició de la riquesa i sistema contributiu.” Historia et documenta 7 (2003): 24-74
  36. Morelló Baget, Jordi. “Housing developers in the context of construction fever in twelfth- and thirteenth-century Catalonia.” Journal of Medieval Iberian Studies 13, no. 3 (2021): 273-97 DOI: 10.1080/17546559.2021.1974514
  37. Morelló Baget, Jordi. “Un nou actor polític: les ciutats.” En Naixement de la nació catalana. Orígens i expansió. Segles IX-XIV, ed. por Josep M. Salrach, 246-68. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2017
  38. Morelló Baget, Jordi. Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de Manifest de 1316. Tortosa: Arxiu Comarcal del Baix Ebre, 2024
  39. Morelló Baget, Jordi, Pere Orti Gost, Albert Reixach Sala, and Pere Verdés Pijuan. “A study of economic inequality in the light of fiscal sources: the case of Catalonia (14th-18th centuries).” In Disuguaglianza economica nelle società preindustriali: cause ed effetti / Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effect, ed. by Giampiero Nigro, 145-67 (Datini Studies in Economic History, 1). Firenze: Firenze University Press, 2020 DOI: 10.36253/978-88-5518-053-5.13
  40. Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari. “La demografia de la ciutat de Tortosa en el primer terç del segle XVI.” Nous col·loquis 7 (2005): 29-68
  41. Pagarolas i Sabaté, Laureà. “La fi del domini de l’orde del Temple a Tortosa. La permuta de 1294.” Anuario de Estudios Medievales 28 (1998): 269-91 DOI: 10.3989/aem.1998.v28.i0.586
  42. Pons i Guri, Josep M. “Un fogatjament desconegut de l’any 1358.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 30 (1964): 323-498
  43. Puigferrat Oliva, Carles. “Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500.” Ausa 30, no. 187-8 (2021): 39-73 DOI: 10.34810/ausav30n187id400763
  44. Redondo García, Esther. El fogatjament general de Catalunya de 1378. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2002
  45. Reixach Sala, Albert. “Fuentes para el estudio de la desigualdad en la Cataluña bajomedieval: los registros de tallas de la ciudad de Gerona a examen (c. 1360-c. 1540).” Espacio, tiempo y forma. Serie III Historia Medieval 35 (2022): 561-96 DOI: 10.5944/etfiii.35.2022.30830
  46. Sabaté i Curull, Flocel. “Ciudad e identidad en la Cataluña bajomedieval.” En Ante su identidad: la ciudad hispánica en la Baja Edad Media, ed. por José Antonio Jara Fuente, 177-214. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2013
  47. Torras i Serra, Marc. “El sistema de redacció dels manifests a Barcelona i Manresa a inicis del segle XIV.” Acta historica et archaeologica mediaevalia 22 (2001): 339-50
  48. Turull Rubinat, Max, y Jordi Morelló Baget. “Estructura y tipología de las “estimes-manifests” en Cataluña (siglos XIV-XV).” Anuario de Estudios Medievales, 35, no. 1 (2005): 271-326 DOI: 10.3989/aem.2005.v35.i1.141
  49. Vidal Franquet, Jacobo. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008
  50. Verdés Pijuan, Pere. “La contribución eclesiástica a la fiscalidad municipal en Cataluña durante la época bajomedieval.” En Financiar el reino terrenal. La contribución de la Iglesia a finales de la Edad Media (s. XIII-XVI), ed. por Jordi Morelló Baget, 131-68. Barcelona: IMF-CSIC, 2013
  51. Verdés Pijuan, Pere, y Albert Reixach Sala. “Contribuir al impuesto sobre la riqueza en Cataluña: un proceso de aculturación fiscal (ss. XIII-XV).” En Cultura fiscal y contribuyentes en las épocas medieval y moderna (siglos XIII-XVIII), ed. por Ángel Galán Sánchez, Ramón Lanza García, y Pablo Ortego Rico, 53-79. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2022
  52. Virgili Colet, Antoni. “Els conqueridors de mitjan segle XII: com aprenen a ser-ho.” En El feudalisme comptat i debatut: formació i expansió del feudalisme català, ed. por Miquel Barceló Perelló, Gaspar Feliu i Montfort, Antoni Furió, Marina Miquel, i Jaume Sobrequés i Callicó, 253-92. València: Publicacions de la Universitat de València, 2003
PDF
  • Anno di pubblicazione: 2025
  • Pagine: 129-152

XML
  • Anno di pubblicazione: 2025

Informazioni sul capitolo

Titolo del capitolo

Economic inequalities in an Iberian urban society: Tortosa before and after the Black Death

Autori

Laura Miquel Millan, Jordi Morelló Baget

Lingua

English

DOI

10.36253/979-12-215-0705-8.07

Opera sottoposta a peer review

Anno di pubblicazione

2025

Copyright

© 2025 Author(s)

Licenza d'uso

CC BY 4.0

Licenza dei metadati

CC0 1.0

Informazioni bibliografiche

Titolo del libro

Socio-Economic Inequalities during the Conjuncture of the Fourteenth Century

Sottotitolo del libro

Sources and Methods, Dynamics and Representations (Italy and Europe, c. 1270 - c. 1350)

Curatori

Davide Cristoferi

Opera sottoposta a peer review

Numero di pagine

458

Anno di pubblicazione

2025

Copyright

© 2025 Author(s)

Licenza d'uso

CC BY 4.0

Licenza dei metadati

CC0 1.0

Editore

Firenze University Press

DOI

10.36253/979-12-215-0705-8

ISBN Print

979-12-215-0699-0

eISBN (pdf)

979-12-215-0705-8

eISBN (xml)

979-12-215-0707-2

Collana

Reti Medievali E-Book

ISSN della collana

2704-6362

e-ISSN della collana

2704-6079

0

Download dei libri

0

Visualizzazioni

Salva la citazione

1.410

Libri in accesso aperto

in catalogo

2.682

Capitoli di Libri

4.459.874

Download dei libri

5.064

Autori

da 1080 Istituzioni e centri di ricerca

di 66 Nazioni

71

scientific boards

da 381 Istituzioni e centri di ricerca

di 43 Nazioni

1.311

I referee

da 402 Istituzioni e centri di ricerca

di 38 Nazioni